Romànic Obert - El romànic català al teu abast

Obra Social laCaixa Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Església de Sant Climent de Taüll

L’elegància del romànic més auster

Vota
Resultat
152 Vots
INSEREIX AQUEST CONTINGUT EMBED
COMPARTEIX
 

Icona del romànic català

Església de Sant Climent de Taüll. Imatge: wsrmatre. Llicència Creative Commons Reconeixement - Compartir igual 2.0 genèricaD’una bellesa austera, funcionals i integrades al paisatge muntanyenc de l’Alta Ribagorça. Així són les esglésies de la Vall de Boí, declarades Patrimoni de la Humanitat l’any 2000 i icona del romànic català.

La de Sant Climent de Taüll és la cara més coneguda de tot el conjunt de nou temples construïts entre els segles XI i XII per ordre dels senyors d’Erill. Aquests edificis van ser molt més que símbols de devoció religiosa: eren una representació palpable del poder i del prestigi social dels seus promotors.

Una vall pròspera

Hem de pujar fins gairebé 1.500 metres sobre el nivell del mar per trobar el petit nucli de Taüll que, en el seu moment d’esplendor (s. XII-XIII), va arribar a tenir quatre esglésies. Aquest fet ens dóna una pista sobre l’alta densitat de població d’aquesta vall que deu el seu nom al castell romànic de Boí (bovinum), avui desaparegut.

Alguns historiadors pensen que l’església de Sant Climent, situada als afores del poble, va ser un intent fallit dels senyors d’Erill d’establir una comunitat monàstica a la vall. De totes formes, el conjunt d’esglésies representen l’èxit de la família Erill sota les ordres d’Alfons el Bataller, rei d’Aragó. Estretament vinculats amb el bisbat de Roda, el botí de guerra es va invertir en aixecar un dels conjunts romànics més cèlebres d’Europa.

Campanars o torres de defensa?

L’església de Sant Climent de Taüll es va consagrar el 10 de desembre de 1123, un dia abans que Santa Maria de Taüll

Les lluites pel poder posteriors a la caiguda de l’Imperi Carolingi van afectar de ple aquesta zona del Pirineu. El segle XI va ser testimoni dels conflictes entre dos comtats (els del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà) i dos bisbats (el d’Urgell i el de Roda). 

Les esglésies, finalment, van passar a mans dels comtes del Pallars Jussà, Ramon IV i Valença, i van quedar sota la jurisdicció de Roda.

Aquest clima d’inseguretat explicaria una curiositat de l’arquitectura de la Vall de Boí: els alts i elegants campanars de les esglésies servien tant per la funció religiosa com per la militar. Aquestes talaies s’utilitzaven com a torres de defensa i és molt significatiu que els campanars de Sant Climent, l’original de Sant Joan de Boí i Erill es trobin perfectament alineats.

La bellesa de la feina ben feta

Sant Climent de Taüll. Imatge de domini públic. Wikimedia CommonsL’església de Sant Climent té la planta basilical pròpia del romànic, amb tres naus, tres absis i una coberta de fusta a dues aigües. Tant l’interior com l’exterior del temple són austers, però és aquesta senzillesa el que ens dóna sensació d’harmonia i equilibri.

Els murs estan fets amb carreus regulars, ben tallats i col·locats de forma regular; gairebé no hi ha obertures, tret de la porta i algunes finestres i ulls de bou. A l’exterior, l’única llicència en decoració la trobem als absis, on hi ha elements propis del romànic llombard com arcs cecs, frisos i lesenes.

Un cop a dins, tot i ser petita, l’església impressiona per la sobrietat i la pintura mural (còpia de les originals que es troben al MNAC). Les tres naus del temple estan dividides per columnes cilíndriques i robustes, decorades amb collarí i amb àbacs simples, que donen pas als arcs de mig punt que separen les naus.

Els estudiosos de l’art ens remarquen una aparent contradicció: ens trobem en una església romànica amb una coberta "primitiva". Per què els seus constructors no van utilitzar la volta de canó, àmpliament estesa al segle XII? Alguns autors apunten que s’hauria volgut respectar la tradició de la zona, on la coberta de dos vessants estava molt arrelada.

Un campanar multicolor

Església de Sant Climent de Taüll. Imatge: Gustau Erill i Pinyot. Llicència Creative Commons Reconeixement - Compartir igual 2.0 genèrica - No adaptada

El campanar, de cinc pisos amb sòcol i finestres separades per columnes, és l’element que realça el conjunt i que dibuixa "skyline" de la Vall de Boí. Una fisonomia que no sempre es va veure així: si fem un exercici d’imaginació hem de pensar en aquest campanar totalment pintat (s’hi ha trobat restes a la cara nord) i amb incrustacions de ceràmica (se’n conserven algunes al fris del pis superior).

La supervivència del romànic

Església de Sant Climent de Taüll. Imatge de domini públic. Wikimedia CommonsEl conjunt d’esglésies de la Vall de Boí ha arribat als nostres dies gairebé intacte gràcies, paradoxalment, a la davallada del llinatge dels Erill i l’abandó progressiu d’aquestes terres de muntanya. Els temples es mantenen igual que a l’edat mitjana perquè no s’hi va superposar cap altre estil i, ja al segle XX, van gaudir de la protecció de la Junta de Museus, que en va salvar les extraordinàries pintures murals.

Explora

La Baronia d'Erill

Promotors del romànic de la Vall de Boí

[+ info]

Els grans mestres de l'art romànic

El “joc de pistes” del romànic

[+ info]

Mur, finestra, volta, absis

Els patrons romànics

[+ info]

Museu Nacional d'Art de Catalunya

[+ info]

1 - 4 de 14 | Resultats
1  2  3  4

Audiovisual

Recursos en línia

Fitxa de Sant Climent al web Pat.arquitectura

[+ info]

L'església de Sant Climent a Patrimoni.gencat

[+ info]

Les esglésies de la Vall de Boí, Patrimoni de la Humanitat

[+ info]

Gigafoto i vídeos sobre les pintures de Sant Climent de Taüll a Patrimoni.gencat

[+ info]

1 - 4 de 11 | Resultats
1  2  3

COMPARTEIX AMB NOSALTRES

Flickr
Envia'ns les teves fotos i forma part de Romànic Obert
http://www.flickr.com/groups/romanic_obert