Romànic Obert - El romànic català al teu abast

Obra Social laCaixa Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Frontal d'altar de Santa Maria de Llucà

La complexitat dels símbols

Vota
Resultat
373 Vots
INSEREIX AQUEST CONTINGUT EMBED
COMPARTEIX
 

La bellesa del romànic tardà

Frontal d’altar de Santa Maria de Lluçà. Imatge: Museu Episcopal de Vic. Tots els drets reservats

La qualitat artística i la riquesa simbòlica dels temes fan de l’altar de fusta de Santa Maria de Lluçà una de les peces imprescindibles de l’art romànic a Catalunya. D’influències bizantines i centreeuropees, anunciant ja la proximitat de les formes gòtiques, aquesta obra d’art bella i complexa s’emmarca dins del romànic tardà. Actualment es pot veure restaurada al Museu Episcopal de Vic.  Al seu lloc d’origen, la canònica de Santa Maria de Lluçà, s’hi pot admirar una reproducció.

L’altar pintat

Frontal d’altar de Santa Maria de Lluçà. Imatge: Museu Episcopal de Vic. Tots els drets reservats

Els frontals són peces decoratives, normalment de fusta, que envoltaven l’altar i que sovint es pintaven al tremp. Catalunya conserva una important col·lecció de frontals d’altar romànics i el de Lluçà és un dels pocs que ha arribat als nostres dies complet (frontal i dos laterals).

Aquest fet gairebé excepcional (només es conserven sencers, a més de Lluçà, els altars de Sant Andreu de Sagàs i de Sant Romà de Vila) ha permès als historiadors fer una lectura global de la peça, tant a nivell artístic com iconogràfic. Una lectura que ens dóna nombroses pistes sobre l’època, l’estil i la funció de l’art més enllà del seu innegable valor estètic.

L’art que ve d’Orient

L’altar de Lluçà pertany al que es coneix com art del 1200, que es caracteritza per la influència de l’art bizantí renovat al segle XII a través de la pintura italiana, la miniatura anglesa i l’art dels Croats.

Segurament la canònica de Lluçà va encarregar l’obra aprofitant que al segle XIII vivia el seu moment de màxim esplendor; a això cal sumar-hi la necessitat d’obres a moltes esglésies dels Pirineus, saquejades en el context de les lluites contra els càtars.

Degut al seu alt contingut simbòlic, els historiadors pensen que l’obra anava destinada a cercles eclesiàstics cultes; però també tenia un altre nivell de lectura menys enrevessat (tema de la Nativitat), dirigit a un públic -la majoria de fidels- analfabet.

L’església com a “Seu de la Saviesa”

La part central de l’obra està dedicada a Maria, el culte a la qual s’estén molt als comtats catalans a mitjans del segle XII. La Verge hi apareix com a Sedes Sapientiae, és a dir, “Seu de la Saviesa”, el model de marededéu més habitual a la pintura i escultura romàniques. 

Frontal i amb expressió hieràtica, aquesta representació ressalta la divinitat del personatge més enllà de la seva dimensió humana. En el cas concret de Lluçà, si ens fixem en els vestits que porta la Verge –una casulla, la vestidura dels clergues- podem interpretar que Maria s’assimila a la institució de l’església: mentre l’una ofereix el seu fill, l’església ofereix Déu als seus seguidors.

Maria apareix envoltada per una màndorla quadrilobulada, que ressalta el seu significat còsmic gràcies als estels que decoren el fons i al sol i la lluna a banda i banda. Envolten la màndorla els quatre Evangelistes, aquí en forma d’àngels. 

Només amb aquesta primera escena ja ens podem fer càrrec de la complexitat i el gran simbolisme d’aquesta obra, fet que ressalta l’orientació eclesiàstica de tota la peça.

Els compartiments laterals relaten els capítols bíblics de l’Anunciació, l’Epifania, la Visitació i la Fugida a Egipte.

La coronació i els dons de Maria

Frontal d’altar de Santa Maria de Lluçà. Imatge: Museu Episcopal de Vic. Tots els drets reservats

L’escena que podem veure en un dels laterals de l’altar, la Coronació de Maria, és un dels temes més populars de l’art gòtic però molt poc il·lustrat durant el romànic. La de l’altar de Lluçà és probablement la representació més antiga de Coronació que hi ha documentada a Catalunya.

A l’escena podem veure com Maria, al costat de Crist, es coronada i beneïda per aquest, elevant-se a la categoria de "Reina del cel". L’altre lateral de l’altar mostra la Verge amb els set dons de l’Esperit Sant, un altre tema pràcticament inèdit en la pintura romànica catalana.

Artistes a l’última moda

L’altar de fusta de Lluçà va donar nom al "mestre de Lluçà", un artista anònim relacionat amb un seguit d’obres elaborades entre el 1200 i el 1260. Sobre aquest personatge (o personatges, ja que no es descarta que fos més d’un artista compartint el mateix estil) podem saber que tenia un gran domini de la tècnica i, a més, estava al corrent de les obres d’art del seu temps, ja que incorpora amb mestria elements de l'“art del 1200”.

La complexitat dels temes tractats en el frontal d'altar de Lluçà demostra els extraordinaris coneixements del mestre de Lluçà, o bé del dissenyador de l’obra –podien ser dues persones diferents-.

Però malgrat tota la seva càrrega simbòlica i estètica, el frontal va acabar caient en desús, igual que la majoria de mobiliari decoratiu romànic. Sabem que les seves taules es van utilitzar com a portes d’una cort de porcs fins que, al segle XIX, va entrar a formar part de la col·lecció del Museu Episcopal de Vic.

Explora

Museu Episcopal de Vic

Un museu innovador amb un important fons d'art romànic

[+ info]

Els grans mestres de l'art romànic

El “joc de pistes” del romànic

[+ info]

Els temes de la pintura mural

El repertori sagrat

[+ info]

L'abstracció en la pintura mural

L’art racional i la bellesa divina

[+ info]

1 - 4 de 7 | Resultats
1  2

Audiovisual

Recursos en línia

La canònica de Santa Maria de Lluçà al web “Art Medieval”

[+ info]

Per conèixer tota la comarca

[+ info]

Santa Maria de Lluçà al web Monestirs de Catalunya

[+ info]

Fitxa del frontal d’altar al Museu Episcopal de Vic

[+ info]

1 - 4 de 5 | Resultats
1  2

COMPARTEIX AMB NOSALTRES

Flickr
Envia'ns les teves fotos i forma part de Romànic Obert
http://www.flickr.com/groups/romanic_obert