Romànic Obert - El romànic català al teu abast

Obra Social laCaixa Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Carlemany

Vota
Resultat
576 Vots
INSEREIX AQUEST CONTINGUT EMBED
COMPARTEIX
 

La llarga vida de l’abadia

Monestir de Sant Cugat del Vallès - Imatge: VRoig. Llicència Creative Commons ReconeixementFamós sobretot pel seu impressionant claustre, entre les parets del Monestir de Sant Cugat trobem un clar exemple de com era la vida i el poder durant l’edat mitjana. 

El romànic és un dels estils del monestir, regit per l’orde benedictí, però no l’únic. Construït entre els segles IX i XIV, també conté elements preromànics, gòtics i renaixentistes.

L’antiguitat del lloc es fa evident amb les restes d’un antic castrum romà que encara són visibles avui dia com a base dels tres absis de l’església.

Uns dominis molt terrenals

El monestir de Sant Cugat va tenir una forta influència al comtat de Barcelona, ajudant a la seva expansió territorial, obtenint el favor de comtes i reis i dominant nombrosos territoris a l’àrea de Barcelona i a les convulses terres de frontera del Penedès.

Les primeres notícies documentades daten de l’any 877, tot i que sembla que s’hi celebrava culte ja des del segle V, en una basílica paleocristiana que custodiava les relíquies de Sant Cugat i que avui encara podem veure dins del claustre.

Els primers anys de vida de la comunitat van ser convulsos, amb constants estira i arronsa entre els musulmans i els exèrcits de Carlemany pel control del territori. Algunes fonts asseguren que el mateix Carlemany va impulsar la creació de la comunitat i la va dotar amb possessions. Ens trobem davant l’estratègia més comuna per assegurar un territori conquerit: fundar-hi un monestir com a principal senyoriu feudal, dotar-lo de propietats i repoblar la zona. Tot això amb el cristianisme com a legitimador del poder espiritual i terrenal.

L’abat guerrer

Monestir de Sant Cugat. Imatge: Ferran Moreno Lanza. Llicència Creative Commons Reconeixement - No Comercial - Sense obres derivadesL’abat Odó va reconstruir el monestir després de la ràtzia d’Almansor del 985. Monjo i guerrer, Odó va impulsar un nou monestir que, com totes les abadies benedictines, s’estructurava al voltant del claustre. Estretament vinculat a la casa comtal de Barcelona, Odó va morir lluitant contra els infidels.

En aquests temps d’esplendor, el monestir va ser escenari de capítols històrics com el matrimoni del comte Ramon Berenguer I amb Elisabet de Nimes o, ja al segle XII, la celebració de Corts convocades per Ramon Berenguer IV. El seu  poder, però, també li va valdre durs enfrontaments amb la noblesa, que veia en el monestir un competidor voraç en el domini de la terra.

Un claustre i 144 històries

Monestir de Sant Cugat. Imatge: José Luís Mieza. Llicència Creative Commons Reconeixement - No Comercial – Compartir sota la mateixa llicènciaLa prosperitat del segle XII va propiciar la construcció del primer pis del claustre i part de l’església. Si passegem per les llargues galeries del claustre veurem arcs de mig punt que descansen sobre parelles de columnes i diversos pilars; a la galeria nord encara hi ha un mur preromànic. Però el que de segur atrapa la mirada del visitant són els 144 capitells romànics.

Fets amb pedra de Montjuïc, es van esculpir entre finals del segle XII i el XIII i hi trobem un fet totalment insòlit: la signatura del seu autor. Així, sabem que l’escultor Arnau Cadell s’hi va autoretratar en un capitell corinti i va escriure en llatí: "Aquesta és la figura de l’escultor Arnau Cadell, que tal claustre construí a perpetuïtat".

Podem dividir els capitells en dos grups ben diferenciats: els que mostren decoració vegetal i animals com peixos, sirenes, grius, lleons i dracs -amb el significat que els atorga la iconografia cristiana- i els historiats, que ens parlen de la vida al monestir o la doctrina cristiana.

Romà, romànic i gòtic

Monestir de Sant Cugat. Imatge: José Luís Mieza. Llicència Creative Commons Reconeixement - No Comercial – Compartir sota la mateixa llicènciaA l’església hi trobarem la clàssica planta basilical de tres naus i tres absis, que s’assenten sobre les restes del castrum romà. Al ser del segle XII, l’observador atent distingirà fàcilment els carreus regulars i igualats. Un altre element que destaca és el cimbori, del segle XIII, una construcció de vuit cares amb grans finestres, que se situa en la transició del romànic al gòtic.

Si entrem a l’església, trobarem la sobrietat del romànic en la falta de decoració i la poca llum, i la grandiositat del gòtic, estil en que es va acabar el temple.

Al segle XV, però, va començar la lenta però inevitable decadència del poderós monestir. La llarga llista d’abats comendataris primer i les desamortitzacions de 1835 després, van posar fi a un dels senyorius feudals més imponents de la Catalunya medieval.

Explora

La tècnica del treball de la pedra

Art a cop de cisell

[+ info]

Els grans mestres de l'art romànic

El “joc de pistes” del romànic

[+ info]

Mur, finestra, volta, absis

Els patrons romànics

[+ info]

Interpretació dels capitells romànics

Ciència-ficció medieval

[+ info]

1 - 4 de 8 | Resultats
1  2

Audiovisual

Recursos en línia

Mil anys de vida monàstica a Patrimoni.gencat

[+ info]

Panoràmica exterior del recinte amurallat

[+ info]

Fotografies panoràmiques del monestir

[+ info]

Història i imatges del monestir

[+ info]

1 - 4 de 7 | Resultats
1  2

COMPARTEIX AMB NOSALTRES

Flickr
Envia'ns les teves fotos i forma part de Romànic Obert
http://www.flickr.com/groups/romanic_obert