Romànic Obert - El romànic català al teu abast

Obra Social laCaixa Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

El món als segles XI i XII

COMPARTEIX
 

El dret feudal

Pàgina dels Usatges de Barcelona. Imatge de domini públic. Wikimedia CommonsLleis, contractes i pactes eren els pilars del dret feudal. A casa nostra, el dret va contribuir a la formació d’una nova Catalunya on la legislació regulava els comportaments de la comunitat. Un exemple són els Usatges de Barcelona, una recopilació anònima de normes jurídiques del s. XI. 

Quins drets feudals podia tenir el bisbe d’Urgell, Guillem Guifré, a la seva senyoria? Rebia la meitat dels drets del mercat i del forn, i obtenia dels habitants (menys sacerdots i cavallers) llenya, cols, bledes, formatges, etc.

Els encarregats de fer complir la llei eren el vescomte, lloctinent del comte; el veguer, els primers mossos d’esquadra, que impartien justícia per delegació del comte o vescomte, i el batlle, representant del senyor en una ciutat, vila o terme d'un castell.

Una justícia privada

Estàtua de l'Abat Oliba a la Plaça del Bisbe Oliba de Vic. Imatge: raul2010 (flickr). Llicència Creative Commons Atribució-CompartirIgual 2.0 GenèricaEl moviment de Pau i Treva de Déu (1027), iniciat per l’abat Oliba arran de l’esclat de violència dels nobles feudals, no només oferia protecció a clergues i pagesos, sinó que convocava assemblees en què es dictaven les penes per als infractors. D’aquestes assemblees van sortir normes i acords importants que es van incorporar als Usatges de Barcelona.

Al mateix s. XI, amb la recuperació de l’autoritat comtal per part de Ramon Berenguer I, la Pau de Déu va passar a ser la Pau del comte, la justícia privada del senyor. Així doncs, es desintegra tota noció de poder públic, reivindicació que la Corona d’Aragó exercirà posteriorment, sobretot al s. XIII, reclamant la justícia com un dret exclusiu del sobirà.

Qui jutja què

La jurisdicció tenia dos graus: el mer imperi i el mixt imperi. El primer nivell feia referència al poder per administrar la més alta justícia. El delictes més greus, com l’assassinat, eren castigats amb la pena de mort, la mutilació o el bandejament. En canvi, el mixt imperi s’encarregava dels casos de menor importància, com ara una baralla, castigats normalment amb multes. 

Sorprenentment, la jurisdicció sobre un territori podia no tenir res a veure amb la seva propietat, i això provocava situacions legals si més no complicades. Per exemple, es podia donar el cas que el cavaller d'un feu no tingués la capacitat d'administrar justícia o només la mixt imperi, quedant reservada la mer imperi per al seu senyor feudal.

Jutjats per Déu

Pintura mural de la lapidació de Sant Esteve, procedent de l’església de Sant Joan de Boí. Actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Imatge: Museu Nacional d’Art de Catalunya. Tots els drets reservats.Les tensions socials pròpies de la feudalització també es van veure reflectides als tribunals, i amb l’augment dels plets, va augmentar també la corrupció: els jutges es deixaven comprar, els tribunals renunciaven a la recerca de proves objectives i la llei visigoda era paper mullat. 

Molts litigis es van resoldre al marge dels tribunals, bé per acords, bregues (judicis per batalla) o mitjançant les ordalies o Judicis de Déu, procediments judicials que provaven la culpabilitat o innocència de la persona acusada a través de proves en què la voluntat divina dictava sentència. Per exemple, una prova podia consistir en extreure una pedra de l’interior d’una caldera d’aigua bullent; si la mà en sortia cremada, l’acusat era culpable.

 

Explora

Informació en línia